Activitats

El call de Tàrrega ocupava la zona de sota la plaça Major i el carrer Major, compresa entre els actuals carrers de les Piques i de la Font. Per baix limitava amb la muralla que tocava amb el riu d’Ondara.

El carrer de l’Estudi actuava d’eix vertebrador del call i era on vivia la major part dels jueus. A la part superior d’aquest carrer es localitzava el forn dels jueus i, a la zona baixa, s’hi edificaria la nova sinagoga l’any 1347. En l’actualitat, encara podem veure vestigis de l’època medieval que han perviscut en alguns indrets del call Després de l’assalt del 1348, el rei Pere III donà ordres de repoblar i fortificar el call i de separar-lo físicament de la població cristiana.

L’any 1348 és una data tràgica per a la història de Tàrrega i per a la comunitat jueva que s’havia establert a la vila des del final del segle xiii. Si bé el primer terç del segle XIV és una època d’expansió econòmica i urbanística que propicia el creixement de la vila i de l’aljama jueva de Tàrrega, un seguit d’anys de males collites i crisi econòmica propicien que creixin la tensió social i la confrontació religiosa. Aquesta situació esclata amb l’arribada de la pesta a Catalunya i el juliol de 1348 es produeix l’assalt al call de Tàrrega, poc després dels de Barcelona i Cervera.

Si bé coneixíem aquest avalot per la documentació de la Cancelleria Reial i el relat de Josef ha-Kohen, La vall de llàgrimes, les excavacions al call i, molt especialment, l’excavació, l’any 2007, de la necròpolis jueva de les Roquetes (el fossar dels jueus de Tàrrega) han permès corroborar arqueològicament la magnitud de l’assal i precisar moltes dades fins aleshores desconegudes, gràcies a la troballa excepcional de sis fosses comunes on hi havia enterrades vora una setantena de víctimes d’aquell assalt.

Més informació

Font: Ajuntament de Tàrrega