Entorn

🌿 Tot el que vols saber sobre el nostre entorn

El ocells de la Torre del Codina, Capítol 8: La cadernera

> Escolta el cant de la cadernera:

La família dels ocells fringil.lids, són coneguts i apreciats per la seva habilitat per al cant. El canari n’és un dels més coneguts que s’han criat en captivitat. El seu hàbitat endèmic, on viu en llibertat, són les Illes Canàries, les Açores i Madeira.

 

Parella de Caderneres.
Parella de Caderneres.

 

La cadernera, dita també carderola, és a casa nostra un dels més populars ocells passeriformes de la família dels fringil.lids. El seu cant és similar al del canari. És un ocell viu i inquiet, i que, tot i poder viure engabiat, és difícil que es reprodueixi en captivitat.

La característica principal de la cadernera és la vistositat del seu plomatge. Les coloraines grogues, negres i blanques del seu petit cos, i la gran taca vermella al voltant del bec, el fan inconfusible envers la resta d’ocells. Conta la llegenda que el color vermell que tenen al cap ve de quan Jesucrist estava clavat en creu, i les caderneres van intentar-li arrencar les espines de la corona i quedaren tacades de sang.

 

Estol de caderneres i algun passerell.
Estol de caderneres i algun passerell.

 

El cant de la cadernera, és una font d’animats refilets, aflautats i melodiosos, ràpids i notoris, que sovint reben la resposta d’un altre congènere iniciant-se una conversa musical de múltiples entonacions, virtuosa i bella. A Mallorca metafòricament, s’anomena cadernera a la noia que és graciosa i que xerra molt.

La cadernera es caracteritza per ser un ocell social, vola baix ran dels marges, amb volades curtes i veloces, normalment en grups petits o mitjans i sempre acompanyades del seu cant característic.

 

Cadernera en un jardí de Tàrrega.
Cadernera en un jardí de Tàrrega.

 

Com ens diu el seu nom en català i també el nom científic en llatí, “Carduelis carduelis”, sovint s’alimenta de les llavors dels cards, que amb el seu bec prim i punxegut, va triant sense punxar-se.

Fa anys, les caderneres eren un dels ocells preferits per capturar-les a l’hivern amb reclam i mesc a la rameta. Els mascles, quan queien enganxats a l’esbarcella, s’engabiaven, i era habitual arreu, tenir-los a casa per gaudir de la companyia del seu cant. L’any 2016, la Generalitat va prohibir la captura de caderneres, per tal de donar compliment a les directives europees que la protegeixen. La prohibició de la caça i captura dels fringil.lids és un signe de civilització i de respecte per l’entorn i la natura.

A la cadernera, li agrada viure vora els marges de les parcel·les agrícoles i entre alzines, ametllers i oliveres, on pot trobar abundància de llavors per alimentar-se. Moltes caderneres baixen des de les comarques de muntanya cap a la plana, per passar l’hivern entre nosaltres al pla, en un clima més temperat.

 

Cadernera entre branques.
Cadernera entre branques.

 

A la Torre del Codina és fàcil sentir-les i observar-les, als erms dels espais agroforestals, plens d’arbustos i d’herbes silvestres, on troben l’aliment necessari.

Com no podia ser d’altra manera, la popular singularitat de la cadernera ha estat font d’inspiració d’escriptors, poetes i artistes.

 

Cadernera estarrufada dalt d’unes branquetes.
Cadernera estarrufada dalt d’unes branquetes.

 

En Manuel de Pedrolo en la seva popular novel·la “El mecanoscrit del segon origen” ens mostra de Benaura estant, la cadernera d’en Dídac per dir-nos:

“De sobte, van sentir el cant d’un ocell.

Era la cadernera d’en Dídac.

—No estem sols, Dídac, no estem sols!—va cridar l’Alba.

Però sí que estaven sols. L’Alba i en Dídac van caminar una estona i van veure gossos, gats i altres animals morts.

Només quedaven vius els peixos, els ocells, les gallines i les mosques”

 

Cadernera posada dalt de la branca d’un ametller.
Cadernera posada dalt de la branca d’un ametller.

 

La cadernera és present en el mític poema de “L’emigrant” del poeta Jacint Verdaguer:

L’EMIGRANT

“Dolça Catalunya

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adéu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau,

jo dic plorant a boscos i riberes:

adéu-siau!”

I per acabar una de les més populars pintures del neerlandès Carol Fabricius és el quadre de la cadernera lligada amb una fina cadeneta d’or: “Het puttertje” (La cadena d’or), de l’any 1654.

 

El ocells de la Torre del Codina, Capítol 8: La cadernera

Clipped wings: the tragic true story of The Goldfinch

 

Només aprenent a conèixer els nostres ocells, aprendrem a estimar-los.

Jaume Ramon Solé.

Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.

🖐🏼 Activitats relacionades:

Compartir tema
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en whatsapp
Compartició en email