L’any 1860 arriba a Tàrrega el ferrocarril de la línia Barcelona – Manresa – Lleida. Aquest fet i la construcció anys abans el 1854, de la carretera de Montblanc a La Seu, i més tard la carretera de Tàrrega a Balaguer i a Alcarràs, així com la carretera real entre Madrid i Barcelona, van situar la encara Vila de Tàrrega, com un punt estratègic de comunicacions entre el mar i la muntanya i entre la Catalunya interior i la Catalunya industrial.
L’existència d’aquestes infraestructures fou bàsica, per al futur desenvolupament del sector comercial i de serveis de l’Urgell durant bona part del segle XX. L’àrea d’influència de Tàrrega i de les poblacions veïnes, va anar molt més enllà de la seva comarca natural. Les noves inversions van atreure població i mà d’obra provinent de la Segarra i de l’Urgell. La generació de riquesa va impulsar iniciatives socials, cíviques, educatives i culturals, que van posar els fonaments d’un esperit cultural, comercial i industrial tan propi de les nostres terres.
El conjunt patrimonial de l’estació de tren de Tàrrega conserva, a la seva zona nord, un important i singular espai ferroviari del segle XIX, de gran valor històric i format per un moll o plataforma de càrrega elevada amb cairons de pedra ben treballats, damunt del qual s’ubica un magatzem amb artesanat de fusta, l’estructura de ferro d’un cobert de teula plana, que es trobava en procés de restauració, i una grua situada a tocar de la carretera, també molt ben restaurada per l’escola de formació municipal “La Solana”.
A la publicació URTX nº 10 del Museu Comarcal de l’Urgell, en Roger Costa Solé, llicenciat en Geografia i Història i tècnic de patrimoni etnològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i en Carles Garcia Hermosilla, Director del Museu Industrial del Ter afirmen: “A Tàrrega l’estació conserva encara un conjunt interessant. El més destacable és el moll de càrrega i descàrrega, amb un cobert de fusta i d’estructura de ferro que deu ser de principis de segle i la grua de la que cal que destaquem el seu eix de fusta, fabricada a la Gran Bretanya”. La grua conserva a la seva part inferior, el nom de l’empresa fabricant “Lloyds – Foster & Company”, i el nom la població anglesa de Wednesbury, situada a mig camí entre Manchester i Birmingham.
El conjunt patrimonial dels molls de la via és municipal, fruit d’un conveni urbanístic signat entre RENFE i l’Ajuntament de Tàrrega l’any 2003. Aquest conveni va permetre recuperar per la ciutat un patrimoni industrial de gran valor històric, així com la construcció d’un aparcament públic de vehicles i l’inici dels treballs de rehabilitació de la grua i del conjunt dels molls de càrrega per part de l’Escola La Solana de Tàrrega. L’objectiu de la rehabilitació era d’adequar-los i integrar-los com a espai públic d’us cívic i cultural. Les obres de rehabilitació, es van aturar per decisió política del govern municipal l’any 2011.
Confiem que els futurs projectes previstos en aquest indret, aprofitin, respectin i integrin el conjunt patrimonial i històric dels molls de la via. Són un atractiu cultural que agrada a tothom i que amb el temps esdevindrà un punt obligat de visita turística.
Jaume Ramon Solé.
1. URTX número 10. “Patrimoni Industrial de l’Urgell”, 1997. Roger Costa Solé i Carles Garcia Hermosilla.
