Entorn

 

> Escolta el cant del Mussol:

 

 

 

No cal dir que l’ocell més estimat de la Torre del Codina és el mussol.

 

 

 

El mussol o el “xut”, com n’hi diem aquí. És un ocell nocturn que pertany a la família dels estrígids.

 

 

 

El seu nom cientific és “Athene noctua” perquè a l’antiga Grècia era l’animal sagrat de la deessa Atenea i a més era el símbol de la ciutat d’Atenes. L’any 450 abans de crist, la moneda d’Atenes el Tetradracma i ja era anomenada glàukai (γλαῦκαι), o sigui el mussol, al dur  acunyada la seva imatge en una de les seves cares. Actualment la moneda d’un euro de l’estat Grec, també hi ha representada la imatge del mussol.

 

 

Al segle XIX el mussol era considerat com el símbol de la saviesa, i Hegel el va adoptar com a símbol de la Filosofía.

 

 

 

En català la etimologia de mussol ve directament del llatí vulgar “noctuolus”, diminutiu de “noctua”.

 

 

 

El mussol es troba repartit per tota la meitat sud d’Europa i pel nord d’Àfrica. És un ocell petit per mesura poc més d’un pam i no pesa més d’un quart de quilo.

 

 

 

Els seus ulls son grans i d’un groc intens i la seva cara és plana però no tant com altres ocells nocturns, ja que el mussol també es caracteritza per tenir una certa activitat diurna. El bec és corbat cap avall en forma de ganxo. La seva cara resulta simpàtica i infantil, entre espantada i sorpresa. El plomatge es clarament mimetic i es camufla molt bé en un entorn terrós i pedregós.

 

 

 

Els ulls miren sempre endavant però al ser grans, disposen d’una mirada estereoscopica, que afegida a la capacitat que tenen de poder girar el cap 270º, obtenen una visió molt amplia i excel.lent, per observar i calcular la distància on es troba una presa.

 

 

 

Les potes son gran i fortes i contrasten amb el seu petit cos. Semblen desproporcionades sobretot quan son petits,  però els son molt útils a l’hora de caçar i agafar les seves preses.

 

 

 

És una espècie molt territorial i no es mou gaire de la seva zona de caça. Busca llocs oberts i camps d’oliveres o zones d’alzines. Niua als forats dels arbres, sota teules o en forats de terra o de pedra. Mengen insectes i petits mamífers, i alguns rèptils de petit tamany.

 

 

 

A la Torre del Codina, cada any crien a l’entorn o a la mateixa casa. Els pares els deixen voltant pel pati de la Torre durant els dies en que aprenen a volar i a la nit venen a alimentar-los. Així mantenen a les cries allunyades dels depredadors. Alguns anys hem trobat déu mussolets entre les diferents postes que fan entre juny i juliol.

 

 

 

De jove el mussolet, és un animal molt xafarder i sovint sense adonar-nos-en s’esmuny cap a dins de la casa, fins que no ho notes per les marques que va deixant, al final el trobes immòbil al racó més impensat.

 

Totes les fotografies d’aquest blog han estat fetes a La Torre del Codina.

 

Jaume Ramon Solé.

Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.