Entorn

> Escolta el cant del Xoriguer:

El xoriguer o soriguer, Falco tinnunculus de la família dels Falcònids, és una au rapinyare diürna. És lleugera i de dimensions reduïdes que li permet volar amb una gran agilitat. El mascle, té el cap de color grisenc i per sobre és d’un color marronós amb unes taques negres característiques. La femella és mes rogenca i tota tacada per tot arreu. Es distingeix del xoriguer petit pel fet de tenir les potes grogues.

S’alimenta de petits rèptils, mamífers, ocells, llagostos i d’altres invertebrats. Com molts dels falcons és capaç de fer l’aleta, volant immòbil en l’aire movent ràpidament les ales i observant el terra per veure si es mou alguna presa.

Curiosament, l’etimologia del nom prové del llatí soricarĭu, derivat de sorex, ‘rata’, perquè l’esparver s’alimenta de rates. En aquest cas, la grafía incorrecta “soriguer”, estaría més aprop del llatí que la grafia correcta “xoriguer”. Coses de la lingüística.

A casa nostra els coneixem també, amb el nom comú d’esparver. En els darrers temps la població ha entrat en declivi, i en el cas del xoriguer petit la població catalana és molt reduïda i vulnerable.

La causa de la caiguda de la seva població, és provocada per les males pràctiques d’alguns operadors de l’agricultura extensiva, que eliminen els hàbitats on els ocells poden viure i alimentar-se. Les seves preses naturals, necessiten els espais erms o agroforestals, de marges i de vorades entre finques. Aquests espais i marges de pedra seca, són el refugi d’una biodiversitat vegetal i animal bàsica i imprescindible per a la seva supervivència. Quan aquesta s’elimina o s’altera físicament, amb desmunts i moviments de terres, o bé son tractades amb herbicides i pesticides, es perd tot vestigi de vida en l’entorn i es condemna a mort la totalitat del nostre patrimoni natural.

Per tal d’evitar el declivi de la població del xoriguer comú, des l’Àrea de Biodiversitat i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya es realitza anualment una campanya d’introducció en el medi de xorigers mitjançant la técnica de hacking que simula l’alimentació en els nius de les cries de xoriguer i amb la qual La Torre del Codina hi col.labora activament.

Des de l’any 2017 hem criat i introduït a la Torre del Codina una dotzena d’exemplars de xoriguer comú. El sistema de cria dels polls s’anomena “hacking”, i es realitza en un niu on, se’ls hi va subministrant el menjar cada dia des del principi, fins quan ja s’espavilen sols. Normalment tot i espavilar-se, sovint veiem com periòdicament ens visiten a la casa per veure si encara hi ha menjar al lloc on se’ls va criar.

Una anècdota curiosa és que quan, a finals de maig de l’any 2018, vam fer el “hacking” de nous polls, els xoriguers ja adults que havíem alimentat l’any anterior, van aparèixer a menjar-se l’aliment que deixavem als petits. Tanmateix la companyia dels adults, va ser positiva, perquè van estar durant tot el període atents al desenvolupament dels més petits.

El temps entre que els recollim del Centre de Vallcalent fins quan comencen a volar, és molt curt. L’any 2018 vam recollir quatre xoriguers el dia 25 de maig i el 7-8 de juny ja volaven tots, excepte un que es va quedar al niu un parell de dies més. Amb tot, durant 15 dies segueixen sojornant al mateix niu fins que ja deixen de venir a menjar i no tornen al niu.

El hacking de xoriguer ha estat per nosaltres una experiència emocionant, i ha creat un vincle afectiu de la Torre del Codina, amb aquestes nobles i belles aus rapinyaires.

Jaume Ramon Solé.

Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.