> Escolta el cant de l’abellerol:
Ara a la primavera, quan sortim al carrer, podem sentir el cant dels abellerols en vol. Per a molts l’abellerol és l’ocell més exòtic dels migrants que crien entre nosaltres, tal i com ho reflexa l’extraordinari acoloriment del seu plomatge, típic dels ocells tropicals.
Cada primavera els abellerols fan un llarg viatge de milers de quilòmetres des de l’Àfrica subsahariana, per criar a casa nostra.
Si al sentir-los mirem cap amunt, els veurem volar compassadament tot planejant, com si dibuixessin onades al cel. El seu bec, llarg i punxegut, destaca al capdavant d’una silueta esvelta i aerodinàmica. Té el cap de color marronós amb una franja negra al voltant de l’ull, el coll és groc, el pit blau-verdós i les ales marronoses i verdes.
És un ocell gregari, que acostuma a criar i a volar en grup. Quan arriben de l’Àfrica, és un espectacle veure’ls en grup fent les cabrioles prèvies a l’aparellament, a la construcció i adequació del seu niu.
El seu nom científic és “Merops apiaster”, (“Apiaster” en llatí és abella) i ens indica la principal característica d’aquest ocell que és la d’alimentar-se d’abelles, vespes i altres insectes voladors. En castellà s’anomena “abejarruco”, en anglès “bee-eater”, en alemany “bienenfresser”, en euskera “erl-txori”, en francès “guêpier” o en occità “abelhòla”.
Només en la nostra llengua, és anomenat de moltes maneres diferents, però la més curiosa és el nom de “canadenc”. L’abellerol fa el seus nius en unes galeries de dos metres de profunditat, excavades als talussos de terra de vora els camins o els rius.
Quan es van construir les principals infraestructures hidràuliques del nostre país al prepirineu, fou empresa “La Canadiense”/”La Canadenca” la qui feu moltes de les obres. Sovint, després de les obres en carreteres, canals i embassaments, als talussos originats per l’obra, hi feien els seus nius els abellerols, pel que es va pensar que aquests ocells els havia dut l’empresa canadenca.
L’abellerol disposa d’una capacitat visual extraordinària i és capaç de detectar una vespa a 20 metres de distància. Se situen posats en branques o en els fils de la llum, També és molt característic veure’ls amb l’abella o la vespa al bec, de la qual n’extreuen el fibló.
A la Torre del Codina és molt fàcil veure i sentir els abellerols des de mig mati fins al vespre. El fet que les 10 hectàrees d’erms i de cultius de la Torre del Codina, siguin de conreus ecològics, fa que disposi d’una biodiversitat d’insectes voladors, que atreu als abellerols. Allí hi troben abundància de preses per a la seva alimentació.
Jaume Ramon Solé.
Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.
