Entorn

🌿 Tot el que vols saber sobre el nostre entorn

Els ocells de la Torre del Codina, Capítol 6: L’oreneta

> Escolta el cant de l’oreneta:

 

Orenetes al niu
Orenetes al niu

 

La mítica oreneta (que a casa nostra també pronunciem com “aurineta” i també “oroneta”), és un dels ocells que cada any sojornen a la Torre del Codina. Quan arriba el bon temps, el seu vol gràcil i incessant creua constantment el cel del pati de la Torre, per fer el seu niu dins l’espai del cobert dels antics cups de vi.

 

Cries d'orenetes cridant a la mare.
Cries d’orenetes cridant a la mare.

 

El mot prové del llatí clàssic “hirunda”, i sembla que el seu significat original podría venir de molt antic, potser d’una antiga llengua preindoeuropea mediterrània, probablement semítica. Des de sempre s’ha associat a l’oreneta com un símbol de la benaurança, de la sort i de la fortuna, i les diferents cultures l’han tractada amb afecte i simpatia, per ser la portadora de la nova bona de l’arribada de la primavera.

 

Oreneta en vol.
Oreneta en vol.

 

És un ocell petit, de vol àgil i peculiar. El seu cos és fosc per sobre i blanc per sota. El seu cant és un xiscle agut i característic. I destaca per la destresa en el vol que la fa capaç de canviar d’orientació en un instant.

 

Oreneta a la barana del cup de la Torre del Codina.
Oreneta a la barana del cup de la Torre del Codina.

 

La seva alimentació és exclusivament insectívora i per tant, per sobreviure necessita viure en entorn de temperatures càlides. Això fa que cada tardor migrin, des d’Europa fins a l’Àfrica subsahariana, en un llarg viatge de milers de quilòmetres.

 

Orenetes volant a ran de terra.
Orenetes volant a ran de terra.

 

El respecte ancestral per les orenetes es troba reflectit en la llegenda del “Llibre dels Feits” del rei Jaume I, quan conta que durant la conquesta de València l’any 1233, després del setge de Borriana, quan s’anava a alçar el campament, el rei es va adonar que una oreneta havia fet el niu al pal major de la seva tenda. Aquest ordenà que no s’alcés, fins que l’oreneta i les seves cries haguessin marxat. Així ho recull la crònica:

“E som a Burriana. E quan vench que·n volguem levar la ost, Iª oreneta havia feit niu prop de la escudela en lo tendal; e manam que no·n levassen la tenda tro que ella se’n fos anada ab sos fiyls, pus en nostra fe era venguda”.

 

Oreneta.
Oreneta.

 

En els darrers anys la població d’orenetes arreu d’Europa ha disminuït prop d’un 50% i l’espècie segueix en declivi. Les causes son múltiples i variades, però la modificació dels hàbitats naturals, tant als indrets d’hibernació com a casa nostra, són els principals motius. Actualment està prohibida la destrucció dels seus nius, i s’ha protegit a les orenetes per evitar la seva desaparició. És possible que la reducció d’insectes voladors en els espais rurals, a causa de la eliminació de la biodiversitat, i l’ús indiscriminat d herbicides i de pesticides que comporten alguna mala praxis de l’agricultura intensiva, siguin la principal causa de la vulnerabilitat de l’espècie.

 

Orenetes dins del cobert del cup de la Torre del Codina.
Orenetes dins del cobert del cup de la Torre del Codina.

 

Els nostres escriptors i poetes han cantat l’alegria que provoca la visió del vol de l’oreneta, i per això acabem aquest escrit amb alguns dels versos més populars de la nostra literatura:

Adéu, orenetes

torneu l’any que vé.

La branca florida

traurà el cirerer.

Rovell a les teules;

silenci del niu.

Sou fora vosaltres

és fora l’estiu.

Tomàs Garcés

 

Oreneta jove.
Oreneta jove.

 

Xiscles d’orenetes,

núvols de xim-xim

i ais de fulles tendres

bategen l’abril.

J.M. López Picó

 

Oreneta caçant insectes damunt dels sembrats.
Oreneta caçant insectes damunt dels sembrats.

 

Si fugis de la nit,

oreneta, vine:

tan a prop del cel

aquí sempre és de dia;

lo sol no s’hi pon,

la lluna no minva.

Jacint Verdaguer

 

Oreneta a la Torre del Codina.
Oreneta a la Torre del Codina.

 

Davant genteta

potser poruga, arraulideta,

ella és qui diu:

-Sóc més, sóc més que una oreneta:

jo só l’estiu.

Josep Carner

 

Jaume Ramon Solé.

Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.

🖐🏼 Activitats relacionades:

Compartir tema
Compartició en facebook
Compartició en twitter
Compartició en linkedin
Compartició en pinterest
Compartició en whatsapp
Compartició en email