Entorn

> Escolta el cant de la puput:

“La” o “el” Puput que tant en el seu nom popular com científic “Upupa epops”, rep el nom de la pudor que fan els seus nius durant l’època de cria i del líquid pudent que segreguen quan se senten amenaçades. Del llatí “Put – Putere” (Pudir – pudor), la puput és l’ocell que put i pel seu aspecte estrambòtic, ha estat motiu al llarg dels temps, de considerar-lo com un ocell denigrant i malefic.

La puput és un ocell elegant, solitari i territorial. Cada any torna fidel al mateix lloc de l’any anterior. Fa uns 30 cm. de llargària, de color marró clar, amb les ales i la cua vestides de franges negres i blanques. Quan vola ran de terra pels vorals dels camins, la podem contemplar amb tota la espectacularitat del seu plomatge i observar com obre la cresta a l’aterrar.

Tot i la seva antiga mala fama, la veritat és que actualment, la puput és un ocell admirat pel públic i les dites populars, el lloen sovint com a símbol del bon temps: “Quan canta la puput el bon temps és vingut”. Però com a ocell migrant d’indrets tropicals, el plomatge de la puput és exòtic i cridaner, i quan s’estarrufa i estén la magnífica cresta coronada per punts negres, l’espectacle està garantit.

És un ocell que s’alimenta d’insectes, cucs de terra i larves que captura amb el seu bec corbat, llarg i punxegut, que l’utilitza per escarbar a terra i caçar les seves preses. A la tardor se n’anava cap a l’Àfrica i tornava el mes d’abril. En els darrers anys, i degut al canvi climàtic i l’escalfament global, s’ha observat que les puputs ja no creuen la mediterrània per hivernar. Actualment, en molts indrets propers de les comarques de l’interior ja es veuen a l’hivern en indrets on mai ho havien fet.

La puput és un ocell sensible a la roturació i la destrucció dels espais i dels hàbitats agroforestals dels marges i vorades de camins. L’ús abusiu d’adobs químics, pesticides i herbicides, la perjudiquen especialment, ja que la seva alimentació es basa en l’existència dels ecosistemes que permeten una biodiversitat vegetal que doni vida a tota mena d’insectes, larves i cucs.

En J.M. de Sagarra va cantar meravellosament la Puput en el llibre “Els ocells amics” que publicà la Impremta de la Casa de la Caritat l’any 1922, aquest n’és un fragment :

“De tots els nostres amics del temps de la florida, no n’hi ha pas cap com la puput, tan menjadora de cuquets, tan voltadora de vinyes, tan poruga, tan estrafolària i entretinguda, tan pintada de plomes, tan fina i llarga de bec, i tan delicada i silenciosa en el vol”.

Josep Maria de Sagarra

Una lectura en prosa poetica del nostre i sempre gran J. M. de Sagarra que recomanem.

Jaume Ramon Solé.

Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.