Entorn

🌿 Tot el que vols saber sobre el nostre entorn

Els ocells de la Torre del Codina, Capítol 7: La puput

 

La bella imatge de la puput volant.
La bella imatge de la puput volant.

 

> Escolta el cant de la puput:

 

La puput dalt d’un marge vora la Torre del Codina.
La puput dalt d’un marge vora la Torre del Codina.

 

“La” o “el” Puput que tant en el seu nom popular com científic “Upupa epops”, rep el nom de la pudor que fan els seus nius durant l’època de cria i del líquid pudent que segreguen quan se senten amenaçades. Del llatí “Put – Putere” (Pudir – pudor), la puput és l’ocell que put i pel seu aspecte estrambòtic, ha estat motiu al llarg dels temps, de considerar-lo com un ocell denigrant i malefic.

 

La puput dalt d’un pal de la vinya de la Torre del Codina
La puput dalt d’un pal de la vinya de la Torre del Codina

 

La puput és un ocell elegant, solitari i territorial. Cada any torna fidel al mateix lloc de l’any anterior. Fa uns 30 cm. de llargària, de color marró clar, amb les ales i la cua vestides de franges negres i blanques. Quan vola ran de terra pels vorals dels camins, la podem contemplar amb tota la espectacularitat del seu plomatge i observar com obre la cresta a l’aterrar.

 

La puput en vol pel camí cap a la Torre del Codina.
La puput en vol pel camí cap a la Torre del Codina.

 

Tot i la seva antiga mala fama, la veritat és que actualment, la puput és un ocell admirat pel públic i les dites populars, el lloen sovint com a símbol del bon temps: “Quan canta la puput el bon temps és vingut”. Però com a ocell migrant d’indrets tropicals, el plomatge de la puput és exòtic i cridaner, i quan s’estarrufa i estén la magnífica cresta coronada per punts negres, l’espectacle està garantit.

 

La puput posant amb elegància a la meva càmera.
La puput posant amb elegància a la meva càmera.

 

És un ocell que s’alimenta d’insectes, cucs de terra i larves que captura amb el seu bec corbat, llarg i punxegut, que l’utilitza per escarbar a terra i caçar les seves preses. A la tardor se n’anava cap a l’Àfrica i tornava el mes d’abril. En els darrers anys, i degut al canvi climàtic i l’escalfament global, s’ha observat que les puputs ja no creuen la mediterrània per hivernar. Actualment, en molts indrets propers de les comarques de l’interior ja es veuen a l’hivern en indrets on mai ho havien fet.

 

Per la seva alimentació acostuma a anar sempre passejant ran de terra.
Per la seva alimentació acostuma a anar sempre passejant ran de terra.

 

La puput és un ocell sensible a la roturació i la destrucció dels espais i dels hàbitats agroforestals dels marges i vorades de camins. L’ús abusiu d’adobs químics, pesticides i herbicides, la perjudiquen especialment, ja que la seva alimentació es basa en l’existència dels ecosistemes que permeten una biodiversitat vegetal que doni vida a tota mena d’insectes, larves i cucs.

 

La puput a la vora del camí.
La puput a la vora del camí.

 

En J.M. de Sagarra va cantar meravellosament la Puput en el llibre “Els ocells amics” que publicà la Impremta de la Casa de la Caritat l’any 1922, aquest n’és un fragment :

 

“De tots els nostres amics del temps de la florida, no n’hi ha pas cap com la puput, tan menjadora de cuquets, tan voltadora de vinyes, tan poruga, tan estrafolària i entretinguda, tan pintada de plomes, tan fina i llarga de bec, i tan delicada i silenciosa en el vol”.

 

Josep Maria de Sagarra

 

La puput dalt de l’olivera, on en una cavitat de la soca hi te el niu.
La puput dalt de l’olivera, on en una cavitat de la soca hi te el niu.

 

Una lectura en prosa poetica del nostre i sempre gran J. M. de Sagarra que recomanem.

 

La puput en vol amb les ales esteses.
La puput en vol amb les ales esteses.

 

Jaume Ramon Solé.

Crèdits: Imatges propietat de Jaume Ramon Solé – La Torre del Codina.