Jaume Ramon Solé.
La paraula “mona” que es designa al pastis de pasqua, ve del Llatí “munda” («safata guarnida amb pastes que s’oferien a la deessa Ceres»), plural neutre de mundus o també podria venir de l’àrab antic mūna («present o regal consistent en provisions de boca»). El diumenge de Resurrecció, les padrines i els padrins, obsequien amb aquest dolç a les seves filloles i fillols.
A casa nostra, dins l’àmbit lingüístic del català, el pastís de Pasqua, rep molts altres noms segons quin sigui l’indret geogràfic on es localitzi. Només al País valencià la mona de pasqua rep el nom de : Coca d’aire, panou, pa d’ou, pa d’aire, fogasseta, pa socarrat, pa cremat, fogassa, tonya, prim, prima, rosca o coca bova. Molts d’aquests noms correspondrien als que aquí coneixem com a cóc dolç o bé pa de pessic. Hi ha altres productes dolços, típics de setmana santa com són els bunyols o brunyols, el flaó de Morella, el tortell de Rams, la llet fregida, les rostes, o bé els confits, els rubiols i els crespells de Mallorca.
Ingredients pel pa de pessic de la Mona
5 ous
120 gr. de farina.
200 gr. de sucre
Un pols de sal
Sucre glacé.
Ho farcirem i ho guarnirem al gust de cadascú, amb mantega, fruita confitada, ametlla torrada trossejada, melmelada, licor dolç, xocolata……
Bon profit!
Jaume Ramon Solé.
