Avui fa un día lluminós i clar. Som a les acaballes de l’hivern. Al Pati de Tàrrega, els castanyers obren i eleven les seves branques al cel. A un costat de la plaça el monument al músic Ramon Carnicer i a l’altre el monument als Països Catalans d’en Andreu Alfaro.
El carrer de Cervera, dit també del Carme, ens convida a endinsar-nos en el que fou el clos murallat de la Vila. Vells casalots de pedra, a banda i banda del carrer, conviuen amb noves i maldestres construccions. Velles botigues, nous comerços i anònimes franquícies. Locals enllustrats, façanes descrostades i carrerons estrets. Al fons, perpetu i omnipresent, s’imposa el campanar sobre un cel empastifat de blau.
Baixant a la dreta, destaca l’ampli ràfec de cal Segarra, casal burgès, modernista i devot de Nostra Senyora de Montserrat, que cobreix, voltada d’àngels cantors, l’entrada. Més avall, l’atenció se’n va cap a la armoniosa façana del Palau dels Marquesos de la Floresta. Romànic esvelt amb elements gòtics de bella arquitectura.
Allà mateix, la pedra enfosquida pels anys dels finestrals gòtics de l’hospital del Sobies ens parla d’una esplendor oblidada. Al seu costat, l’edifici construït on s’aixecaven els porxos enderrocats del casal targarí dels senyors de Càrcer i de Sobies, ens recorda la memòria del poeta Alfons Costafreda.
Allí davant descansen els porxos que baixen i entronquen, amb els que per l’altra banda del carrer de Santa Anna, van fins a Cal Postes, dessota el campanar. Arribats en aquest indret, ens endinsem en l’acollidora plaça dels Àlbers, antic fossar de la Vila, per contemplar la grandiositat de la mola immensa del campanar i la senzilla elegància de l’edifici de cal Palau.
Retornats al carrer del Carme, la porxada és més estreta i acollidora, i en destaca l’edifici modernista de Cal Bergadà. Al final, tocant al Portal de Llevant de l’església parroquial, s’alça el sòlid pas de volta, que fa de contrafort del cimbori de Santa Maria de l’Alba datat l’any 1693.
Entrem de ple a la Plaça Major, a mà esquerra la grandesa de Cal Casals amb la preciosa tribuna de forja i vitralls, l’edifici historicista de postguerra de la Caixa, els porxos del carrer i de la plaça Major, i l’edifici reconstruït de l’Ajuntament, que a la façana original del 1764, duu el lema de l’antiga Paeria: “Antiqua Tarrega Foelix Villa”.
La protagonista de la plaça Major, és la monumental construcció barroca del conjunt de l’església parroquial de Santa Maria de l’Alba. El febrer de l’any 1672, el campanar de l’antic temple medieval de Santa Maria va col·lapsar i s’endugué gran part de l’església romànica-gòtica. Aquell mateix estiu s’inicià la construcció del nou temple.
Acabem la nostra passejada, al bell mig de la plaça Major. Allí s’alça una còpia de la restaurada Creu del Pati. És una obra escultòrica de primer nivell. Les restes originals les veurem al Museu Comarcal de l’Urgell, ben a prop d’allí, al mateix carrer Major.
Jaume Ramon Solé.