- Allotjament rural ecològic i autosostenible
- Google Maps
- +34 629770876
- info@latorredelcodina.com
Menu
Menu
La Torre del Codina és una edificació del segle XVII, que va ser edificada per ser un hostal de traginers, i alhora ser una explotació agrícola i ramadera.
En ella s’hi allotjaven de forma habitual els mitgers, disposava d’alcobes per als traginers i esporàdicament s’hi allotjaven els propietaris. També s’hi s’aixoplugaven en temps de sega i de verema, desenes de segadors i veremadors.
L’edifici s’ha reformat al llarg del temps. La darrera –abans de convertir-se en allotjament rural– data de finals del segle XIX, tal i com queda reflectit a la porta d’entrada, que ara es troba al vestíbul, amb la inscripció “D.J. CODINA 1891”.
A la llinda de pedra de l’entrada hi ha una altra data important, el 7 d’octubre de 1753, que és la festivitat de la Mare de Déu de Roser. La parròquia de Sant Pere del Talladell té una capella dedicada a aquesta verge, i aquell diumenge del segle XVIII es va beneir la restauració de la torre.
Els documents de la parròquia del Talladell esmenten l’indret l’any 1708 com a Torre de Reixachs, i l’any 1738 ja com a Torre del Codina. La Torre va estar habitada fins la gran nevada de febrer de 1944.
La Torre del Codina, rehabilitada a partir de l’any 2007 té, en cada racó de la casa, pedres que parlen d’una llarga història.
El projecte arquitectònic de rehabilitació, va contemplar en tot moment mantenir intacte el conjunt dels volums i espais originals de la Torre del Codina. Es va treballar sempre en l’objectiu d’adaptar l’ús de l’edifici, al d’una casa de turisme rural, pel que s’havia de complir amb les característiques que la normativa d’activitats hoteleres requereix.
També estava clar que la casa havia de disposar de les comoditats i qualitats que els estàndards hotelers exigeixen a un negoci hoteler d’aquesta tipologia.
Es va actuar en la modificació d’algunes obertures, i en qüestions estructurals es van respectar els alçats. Tanmateix les condicions que reclamava la normativa sectorial de turisme, va entrar en contradicció entre el que exigia el departament de Cultura. Això va provocar una pèrdua de temps en la tramitació dels permisos.
Amb tot, gràcies a la professionalitat de l’arquitecta Maria Àngels Espar i Sala, es va aconseguir un resultat que és altament satisfactori gràcies a la perfecta combinació de tradició, modernitat i saber fer, estètic i arquitectònic.
