Centre d’interpretació de la vida rural

Com era la vida rural en el segle XVIII

L’espai ens ajuda a interpretar com es vivia més de cent anys enrere.

Centre d’interpretació de la vida rural

La casa disposa de d’una cisterna que recull l’aigua de la pluja, del celler per guardar el vi, la quadra on es guardaven els animals de càrrega, el corral del bestiar i del ramat, els cups i trulls de vi i de gra, el forn del pa, la pica per guardar l’oli. La quadra conserva les menjadores de pedra picada; els cups mantenen la seva estructura original i a la cisterna podem contemplar els muntants del pou per pujar l’aigua.

El conjunt d’espais i d’edificacions de la Torre del Codina té una clara funcionalitat productiva i defensiva. Closa pels quatre costats, era un edifici fàcil de protegir. La seva situació privilegiada i visible des de diversos indrets, li permet disposar de contacte visual amb altres llocs habitats de l’entorn.

Actualment tots els conreus de la finca son de Producció Agrària Ecològica Certificada.

La vida rural, característiques

La Torre del Codina

La casa s’estructura principalment amb l’edifici principal, la pleta o corral, i les edificacions auxiliars. El conjunt disposa de la casa principal, la cisterna, el celler, la quadra, la pleta o corral, els dos cups de vi amb cairons ceràmics, el cup de gra, el forn de pa i la pica per guardar l’oli.

El conjunt de la edificació de la Torre té una clara funcionalitat defensiva. La seva situació privilegiada, visible des de diversos indrets, li permetia disposar de contacte visual amb altres llocs habitats de l’entorn.

 La Torre està catalogada com a bé patrimonial d’interès local i protegida per la normativa urbanística. Durant la rehabilitació, s’ha estat molt curós en conservar l’essència, el llenguatge de la pedra seca i la maçoneria de pedra calerenca.

L’entorn rural dels termes del Talladell, Verdú, Granyena i Granyanella disposen d’un ric patrimoni arquitectònic rural de la pedra seca, desconegut i de gran vàlua patrimonial.

Les proporcions de l’edifici principal son quadrades de 10 metres per 10 metres, i una alçada de 12 metres. Es troba orientat de sud-est a nord-oest, per tal d’aconseguir un òptim aprofitament de la llum solar tot l’any.

L’entrada principal del conjunt de la Torre dona a un gran pati des d’on a ma dreta s’accedeix a la part superior dels cups on hi havia els brescats per calcigar el raïm amb els peus. Un dels cups disposa del moll per descarregar les portadores de raïm i poder-les abocar al brescat. Els dos cups, fets amb cairons de terrissa tenen una capacitat per emmagatzemar 70.000 litres de most.

Aquests cups connecten amb el celler que ocupa la part subterrània de l’entrada principal de la casa. Al celler podem veure els brocs que connectaven amb els cups per tal d’emmagatzemar el vi en tines un cop fermentat.

Des del pati s’accedeix a l’entrada principal de la casa que té en la seva planta baixa l’antiga quadra, amb una cabuda per a una dotzena de cavalleries o bèsties de càrrega. Podem veure les menjadores de pedra picada que sortosament s’han pogut conservar. També podem veure restaurats un joc de collar, brida i mos de mula. La quadra s’ha habilitat com a sala de jocs de la casa rural.

Enfront del pati podem veure les quatre arcades del corral. Al corral s’hi tancava el ramat de cabres i ovelles, l’aviram i alguns porcs. Des del corral es podia accedir a la part exterior de darrere la casa on hi havia un hort tancat que ha desaparegut i que només en restava un mur. El corral s’ha habilitat com a sala d’estar, cuina i menjador.

Sense moure’ns del pati podem veure en tot el seu entorn la llarga canal de pedra picada que recull l’aigua de totes les teulades per portar-la cap a la cisterna. En aquells temps com ara, l’aigua era un tresor que calia aprofitar al màxim, ja que havia d’abeurar persones i animals que vivien a la Torre. Avui tota l’aigua de pluja s’aprofita, i es potabilitzava a la mateixa casa.

A l’esquerra del pati hi tenim el cobert o magatzem on es guardava el cereal, les olives o el farratge. Cal dir que en el subsòl d’aquest cobert hi ha un cup soterrat, visitable, que deuria tenir la finalitat de sitja.

Els antics espais dels coberts s’han habilitat una part, com a sala de màquines i de calefacció, i l’altra com a zona de piscina climatitzada, bany i dutxa.

Si des de l’entrada anem cap a l’esquerra pel passadís que discorre al costat de la quadra, arribem a un espai gran on veiem els muntants del pou de la cisterna que acumula l’aigua de la pluja. A la dreta tenim l’antic forn de llenya, que s’utilitzava per fer el pa, i que segueix en ús.

Des de l’entrada de la casa per les escales de la dreta, s’accedeix a les habitacions. Les escales son de ferro i, fora d’algun replà de pedra, hi falten els graons que van ser espoliats fa una vintena d’anys. L’habitació primera que trobem, i que està situada just al damunt de la quadra, és l’indret on feien vida els mitgers de la finca, allí hi menjaven, cuinaven i dormien. Els animals proporcionaven l’escalfor, que era fàcil de mantenir per la poca alçada del sostre.